Geocronologia absoluta i relativa

La geocronologia és el conjunt de tècniques que permeten mesurar el temps geològic, es pot dividir en: 

1. Absoluta: permet atribuir una edat concreta a un material. 
2. Relativa: s'utilitza per comparar dos o més processos i ordenar-los per la seva antiguitat.

Geocronologia absoluta:

La radioactivitat es produeix en la desintegració dels nuclis d'àtoms inestables com l'urani. 

En aquestes desintegracions, l'àtom inicial es transforma en un altre àtom d'un element diferent. Aquesta transformació s'ajusta a la mateixa llei: 

•     La desintegració de la meitat dels àtoms radioactius que hi ha en una mostra es produeix en un període fix de temps, anomenat període de semidesintegració o període de vida mitjana.

Datació radimètrica.

La datació radiomètrica calcula l'edat d'un material, basant-se en els seus percentatges d'element inicial i element resultant d'una desintregración.

Geocronologia Relativa

S'ocupa d'obtenir l'ordre dels successos en una escala cronològica, encara que no sense establir la seva edat o durada absoluta. La geocronologia relativa es basa en dos principis bàsics de l'estratigrafia.

1.  Principi de superposició d'estrats:El principio de la superposición de los estratos, mediante el cual en una secuencia de estratos cualquiera de ellos es anterior a los situados por encima y posterior a los existentes por debajo; así como los principios de horizontalidad y continuidad lateral, por los cuales todos los estratos se depositan horizontalmente y presentan la misma edad en todos sus puntos; fueron enunciados por Steno en 1669.
2. Correlació estratigràfica: l'objectiu d'aquest mètode és establir i situar de manera absoluta el terreny dins de l'escala del temps geològic.