LEGO Spiderman vs Venom

L’escala del temps geològic

Diferents tècniques científiques, i sobretot, el descobriment de la radioactivitat, han permès subdividir els 4500 milions d’anys de la Terra en intervals més petits. Aquesta subdivisió es fa estudiant les roques segons 3 criteris:

-Criteris geoquímics: basats en l’anàlisi química dels minerals continguts a les roques

-Criteris biològics: a partir de l’estudi dels fòssils, detecten els moments en què han tingut lloc extincions massives d’espècies

 -Criteris estratigràfics: a partir de l’estudi de les roques estratificades, es busquen sèries estratificades on els estrats han perdut el paral.lelisme

Aquest estudi a tres bandes ha permès dividir la història del nostre planeta en quatre intervals més petits, anomenats eons. Si es disposen de dades més concretes, els eons es poden subvidir en intervals més petis, organitzats jeràrquicament (eres, períodes, èpoques i edats)

Biostratigrafia i litostratigrafia

La biostratigrafia estableix subdivisions del temps geològic a partir dels fòssils. El criteri paleontològic és molt emprat ja que de fòssils generalment n’hi ha molts i de són fàcils de reconèixer.

La litostratigrafia descriu les unitats geològiques i hi atribueix un origen tan concret com sigui possible. Estudia les roques i correlaciona conjunts d’estrats, reconstruint les unitats (anomenades formacions geològiques) que han quedat fragmentades per l’erosió o per la tectònica.

Subdivisions del Fanerozoic

El Fenorozoic és l’eó més curt dels quatre eons existens, comprén els últims 550 milions d’anys de la història del nostre planeta. És l’eo més ben estudiat, la qual cosa ha permès subdividir-lo  amb molt detall ja que les seves roques presenten molts fòssils. Les espècies d’aquests fòssils formaven part del plàncton marí, les corrents marines els van distrubuir àmpliament i per aquest motiu els seus fòssils presenten una distribució geogràfica molt àmplia..

El Fenorozoic es divideix en tres eres:

- Paleozoic

- Mesozoic

- Cenozoic

El Cenozoic

El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques. Cobreix els 65,5 milions d'anys que han passat des de l'extinció K-T(Cretaci tercer) al final del Cretaci que marcà la desaparició dels dinosaures i la fi de la era Mesozoica. En l'actualitat ens trobem en el Cenozoic.

Els esdeveniments geològics van ser:

• Menor activitat volcànica que en el Cretaci, però va poder originar relleus com les illes Canàries.
• Formació del isme de Panamà, que uneix Amèrica del Sud amb Amèrica del Nord.
• Desenvolupament complet de l'orogènia alpina a causa de les col·lisions de l'Índia contra l'Àsia, i de les plaques d'Itàlia i Ibèria contra Europa.
• Desenvolupament d'un casquet de glaç al pol sud. 
• La glaciació ha tingut períodes més freds i altres més càlids, anomenats periodes glacials i interglacials. Actualment estem en un període interglacial.

Era Cenozoica a Catalunya La orogènia alpina va continuar al llarg de tot el Cenozoic a causa del moviment de les plaques tectòniques, va formar els Pirineus, etc. Inclús va haver un subducció de la placa Ibèrica sota la placa Euroasiàtica a causa de la colisió, i es van formar uns plecs als dos costats de l'eix pirinenc. També, als Pirineus es van formar glaceres de muntanyes. La biosfera en el Cenozoic Es va produir l'extenció masica del Cretaci-Terciari que inclou als dinosaures y a la majoria de les especies vivents.  Es van pluralitzar molt les aus i van ocupar l'àmbit aeri.  Es van desenvolupar les plantes herbàcies que formaven l'herba i tot tipus de cereals.  Apareixen els primers homínids a l'Àfrica. Alguns dels insectes que hi havien van establir una relació de mutualisme amb les plantes angiospermes. Va començar a apareixer la civlització, fa 10.000 anys els humans es van fer ramaders i agricultors.  L'aspecte que té la biosfera en el Cenozoic canvia per complet a causa de, que en els anteriors segles els humans va desenvolupar la tecnologia a una velocitat molt elevada i va causar una extinció en massa. .

El Mesozoic

El Mesozoic és una de les tres eres geològiques de l'eo fanerozoic. 
El Mesozoic inclou el període en què la vida terrestre era dominada per grans rèptils sofisticats, que són la base per la designació popular d'aquesta era com "l'edat dels Dinosaures". L'era també va ser testimoni de l'evolució de les primeres aus i mamífers, i de les primeres plantes que florien, les angiospermes. 


A Catalunya hi ha una gran riquesa de jaciments del Mesozoic que ha permès que, des de principis del segle XX, s'estigui treballant intensament en les faunes i flores d'aquesta era.

El Paleozoic

El Paleozoic és una divisió major de l'escala dels temps geològics, una de les quatre eres geològiques.
Inclou sis períodes geològics; del més antic al més recent:el Cambrià, l'Ordovicià, el Silurià, el Devonià, el Carbonífer i el Permià. S'estén des de fa uns 542 milions d'anys fins fa uns 251 milions d'anys.

Els esdeveniments geològics del Paleozoic vans ser:

1. La fragmentació de Rodinia. Els continents reasultants es van dispersar i van derivar durant tot el Paleozoic. cap al final d'aquesta era es van tornar a unir i van formar el supercontinent de Pangea.
2. Dipòsit de grans quantitats de calcàries a causa de les temperatures càlides i de l'abundància de vida als mars. A les plataformes continentals, d'aigües més fredes, s'hi van dipositar argiles i sorres.
3. Inici de la formació de Pangea durant el Carbonífer. Una col·lisió continental múltiple va donar lloc a l'orogènia herciniana.
4. Desenvolupament de dues glaciacions: una al final de l'Ordovicià i una altra durant el Carbonífer.
5. Desertització global i erosió intensa del relleus hercinians, a causa de la formació de Pangea.
6. Vulcanisme intens, durant el Premià, que va abocar grans quantitats de diòxid de carboni a l'atmosfera, la qual cosa va provocar un escalfament global

A Catalunya els materials paleozoics estan recoberts majoritàriament per roques sedimentàries del Mesozoic i del Cenozoic:

1. El Cambrià, l'Ordovicià i el Silurià estan representats principalment per pissarres i quarsites procedents del metamorfisme d'argiles i sorres dipositades en plataformes continetals.
2. EL Devonià i el Carbonífer contenen gruixos de calcàries procedents dels esculls de corall i de sediments calcaris marins en mars càlids.
3. L'orogènia hercinianan va originar relleus que foren erosionats i recobwerts per dipòsits posterior; per exemple la Costa Brava, Montnegre, muntanyes de Prades,etc.

Al principi de l'era, la vida només consistia en bacteris, algues, esponges i fauna ediacariana.

Precambrià

El precambrià és la primera etapa per la que passa la terra al formar-se. Durant aquest període es va formar la terra, va aparèixer els primers microorganismes amb vida i es forma oxigen a l'atmosfera. La formació del sistema solar es va allargar durant milions d'anys. Els planetes es van formar per agregació de cossos rocosos, des de fragments petits fins a grans asteroides o fins i tot petits planetes.
Aquest període el podem dividir en tres eons: El Hadeà, L'Arqueà, i finalment, El Proterozoic.

Hadeà:

El nom "Hadeà" ve del grec Hades, que vol dir "infern" i que es refereix a les condicions de la Terra d'aquells temps.

Aquest eó comença quan el planeta ja estava format, fa uns 4500 milions d'anys. se'n fa coincidir el final amb les primeres evidències de l'existència de vida, fa uns 3800 milions d'anys. Té, per tant, una durada d'uns 700 milions d'anys. 

L'eó Arqueà:

La vida va sorgir a les dorsals oceàniques, a recer dels impactes dels meteorits. En aquesta zona l'activitat hidrotermal proporcionava els elements i l'energia necessaris per a la vida bacteriana.

L'arqueà comprèn des de fa 3800 fins a fa 2500 milions d'anys.

Fa 2500 milions d'anys l'atmosfera ja era clarament oxidant, encara que només tenia aproximadament el 0,02% d'oxigen; és a dir, una concentració mil vegades més petita que en l'actualitat. L'eó Proterozoic: El proterozoic comprèn des de fa 2500 fins a 550 milions d'anys, i es caracteritzava pels canvis climàtics extrems a causa de l'activitat biològica i el vulcanisme: - 1400 Ma: Els organismes van adquirir la capacitat de reproduir-se sexualment. - 1000 Ma: Les algues pluricel·lulars roges i verdes es van estendre per tot arreu. - 900 - 700 Ma: van sorgir els primers individus del regne dels fongs i el dels animals. I així va començar el desenvolupament de la biosfera.

Geocronologia absoluta i relativa

La geocronologia és el conjunt de tècniques que permeten mesurar el temps geològic, es pot dividir en: 

1. Absoluta: permet atribuir una edat concreta a un material. 
2. Relativa: s'utilitza per comparar dos o més processos i ordenar-los per la seva antiguitat.

Geocronologia absoluta:

La radioactivitat es produeix en la desintegració dels nuclis d'àtoms inestables com l'urani. 

En aquestes desintegracions, l'àtom inicial es transforma en un altre àtom d'un element diferent. Aquesta transformació s'ajusta a la mateixa llei: 

•     La desintegració de la meitat dels àtoms radioactius que hi ha en una mostra es produeix en un període fix de temps, anomenat període de semidesintegració o període de vida mitjana.

Datació radimètrica.

La datació radiomètrica calcula l'edat d'un material, basant-se en els seus percentatges d'element inicial i element resultant d'una desintregración.

Geocronologia Relativa

S'ocupa d'obtenir l'ordre dels successos en una escala cronològica, encara que no sense establir la seva edat o durada absoluta. La geocronologia relativa es basa en dos principis bàsics de l'estratigrafia.

1.  Principi de superposició d'estrats:El principio de la superposición de los estratos, mediante el cual en una secuencia de estratos cualquiera de ellos es anterior a los situados por encima y posterior a los existentes por debajo; así como los principios de horizontalidad y continuidad lateral, por los cuales todos los estratos se depositan horizontalmente y presentan la misma edad en todos sus puntos; fueron enunciados por Steno en 1669.
2. Correlació estratigràfica: l'objectiu d'aquest mètode és establir i situar de manera absoluta el terreny dins de l'escala del temps geològic.

Radioactivitat

En els últims anys del segle XIX, Henri Becquerel, el matrimoni Curie, Rutherford, van descobrir la radioactivitat.
Aquest procés va tirar per terra els mètodes emprats fins a aquest moment per conèixer l'edat del planeta:
 

1. D'una banda, es va saber que la calor interna de la Terra es devia en bona mesura a la desintegració radioactiva d'àtoms en el seu interior. 
2.    De l'altra, es va saber que els elements radioactius es degradaven durant segles a un ritme que es podia mesurar. Era una eina perfecta per datar roques.

Càlculs sobre l'edad de la Terra

El físic anglès William Thompson, va calcular l'edat de la Terra entre 25 i 100 milions d'anys. "Va assumir que al principi, el planeta havia estat un globus de material líquid i després va estimar el temps que hauria necessitat per arribar a la temperatura actual".

L'actualisme i l'Uniformatisme

Actualisme i Uniformatisme

"El present és la clau del passat", aquesta va ser la frase en que Lyell va resumir l'actualisme.

 És contrària al catastrofisme, ja que afirma que els canvis geològics i biològics es produeixen gradualment.

En dècades recents, la teoria uniformista s'ha relativitzat, admetent que s'han produït i es continuen produint esdeveniments catastròfics com: impactes de meteorits, terratrèmols, tsunamis o erupcions volcàniques.

Edat de la Terra

James Hutton, considerat com el pare de la geologia, va rebutjar la teoria del catastrofisme, popular entre els científics del seu temps, va crear la teoria uniformadora de la geologia, on explica que processos com la sedimentació, el vulcanisme i l'erosió van produir canvis en la superfície de la Terra, va escriure el llibre de la Teoria de la Terra, en el que defensava que la Terra podia tenir centenars, milers o milions d'anys.

Enllaç:La vida de James Hutton




Charles Lyell, va escriure Principis de geologia, després de llegir-se el llibre de Hutton, que en el llibre que va escriure explicava les idees del seu company geòleg.
Charles Darwin, va quedar sorprès al llegir el llibre, que es va endur en el llarg de tot el seu viatge a la volta al món.